Ports mediterranis: competitivitat per a l'economia europea :: News :: Port Barcelona
Tornar a totes les notícies

Ports mediterranis: competitivitat per a l'economia europea

Els ports del sud d’Europa estan millorant de manera molt substancial la seva productivitat, fiabilitat i qualitat dels seus serveis. Aquesta millora és fruit de l’esforç de les diferents institucions, organitzacions i empreses implicades en incrementar la seva eficiència, i va acompanyada per un creixement de les instal·lacions portuàries que permet garantir un augment sostingut dels tràfics.

L’augment de la productivitat ha estat corroborat per les navilieres i els analistes internacionals independents.  L’informe de productivitat dels ports europeus de la publicació The Journal of Commerce (JOC) corresponent el primer semestre del 2014 situa al Port de Barcelona com el tercer més productiu del continent, amb un ràtio de 78 moviments de contenidor per vaixell i per hora.

Els ports euromediterranis presenten actualment uns tràfics inferiors als dels grans ports del nord i també una presència menor en els mercats del centre d’Europa. Malgrat que el transport marítim entre Europa i Àsia passa per la Mediterrània i el canal de Suez –un flux comercial de 20 milions de TEU anuals– només un 30% de les mercaderies són carregades i descarregades als molls del sud del continent.

La nova situació que s’està plantejant al mapa portuari europeu, amb uns enclaus mediterranis eficients i productius i amb capacitat per atendre grans volums de mercaderies, ha portat a aquests ports a demanar a la Comissió Europea (CE) una política de transport de mercaderies que faciliti les infraestructures necessàries per a equilibrar els tràfics marítims entre el nord i el sud. Aquestes infraestructures han de garantir a les empreses europees un accés equilibrat, eficient i sostenible als ports situats a les dues façanes portuàries, la mediterrània i l’atlàntica.

Sistema de transport sostenible

Intermed, l’associació que aplega als ports de Gènova, Marsella i Barcelona, s’ha dirigit recentment a la CE per demanar que els fons que es destinin a la Xarxa Trans-Europea de Transport (TEN-T) serveixin per construir un sistema de transport de mercaderies equilibrat. L’associació considera que el desenvolupament de la nova xarxa TEN-T ha d’aconseguir uns fluxos de transport fluids entre tots els ports de la UE i els seus diferents mercats i, en conseqüència, una xarxa menys congestionada i un sistema logístic i de transport molt més sostenible.

En el mateix sentit es posiciona l’associació multisectorial Ferrmed, que defensa la connexió dels ports europeus amb els seus mercats a través d’un gran eix ferroviari de mercaderies que travessi Europa de sud a nord.

Els arguments d’Intermed i de Ferrmed són de caràcter mediambiental i econòmic.

Per una banda, la concentració de l’activitat logística i de distribució als ports del nord ha comportat uns alts índex d’emissions de CO2 i gasos contaminants, no només en les àrees properes als ports sinó també en les xarxes de transport i al conjunt dels països amb més activitat. L’impuls per part de la CE d’una política per reduir l’emissió de gasos contaminants passa ineludiblement per apostar per una logística sostenible que redueixi la pressió mediambiental que pateixen bona part dels ciutadans de la Unió Europea.

El focus de pol·lució no prové exclusivament del transport terrestre. Els vaixells en navegació i atracats als ports també aporten volums importants de CO2 i gasos contaminants i diferents autoritats treballen per reduir la pol·lució d’origen marítim. Un exemple és la prohibició ja efectiva als ports del mar Bàltic d’atracar les naus més contaminants.

Totes dues associacions reclamen coherència entre les polítiques mediambientals i de transport de la CE i que s’aposti decididament per un major equilibri de tràfics entre les dues façanes portuàries que eviti un creixement inassumible de la pol·lució.

Inversions internacionals als ports mediterranis

Les raons econòmiques són poderoses. Els ports mediterranis s’han situat al capdavant d’Europa en productivitat i eficiència, i també destaquen per presentar serveis complets de transport i distribució i uns costos laborals, logístics i de gestió de la càrrega altament competitius. Fruit d’això, les principals navilieres i operadors portuaris del món -com és el cas de Hutchison, amb una inversió de 500 milions d’euros a Barcelona- s’han implantat als ports del sud d’Europa, han realitzat importants inversions a llarg termini i tenen l’objectiu de desenvolupar xarxes de distribució continentals, basades en bona mesura en serveis ferroviaris.

Les grans navilieres han entès que operar als ports de la façana sud d’Europa és una opció d’èxit i hi estan posant els recursos necessaris. El resultat és que actualment, la connectivitat marítima dels ports de la façana sud és altament competitiva en escales i destinacions.

Un exemple és l’anunci de nous serveis entre Àsia i el Port de Barcelona realitzat per la nova aliança 2M, formada per les navilieres Maersk i MSC, que opera un terç de les rutes Àsia-Europa. 2M té 11 serveis regulars entre ambdós continents, dels quals tres fan escala als ports de Rotterdam, Anvers i Barcelona.

Els canvis que els grans armadors estan introduint en el negoci marítim internacional també poden comportar nous escenaris pels ports del sud d’Europa. Les grans aliances d’abast global que concentren en poques mans la planificació del comerç marítim internacional; la posada en servei de naus cada cop més grans; la concentració de les seves operatives en pocs centres logístics amb capacitat per a atendre aquests enormes volums de mercaderies; i l’slow steaming, o navegació lenta, poden posar en valor els costos més reduïts i els beneficis ambientals que suposa operar als ports mediterranis.

A tot això, cal afegir que els ports del sud estan jugant de forma creixent el rol de hub de distribució pel comerç amb origen i destí del nord d’Àfrica i l'Orient Mitjà, dues regions amb un gran potencial de creixement.

Mentre la connectivitat marítima està evolucionant cap a un nou escenari pels ports mediterranis, la connectivitat amb el hinterland té encara molt marge per a millorar.

Potenciar el ferrocarril

Per a Intermed i Ferrmed, el desenvolupament competitiu i sostenible del sistema logístic europeu passa per dotar als ports mediterranis d’una connectivitat eficient, especialment d’infraestructures ferroviàries modernes i amb capacitat suficient per a oferir serveis fiables, competitius i de qualitat al centre del continent. L’alternativa portuària de la Mediterrània és una oportunitat de creixement econòmic i millora mediambiental per a tot Europa.

Els ports aplegats en Intermed -Barcelona, Gènova i Marsella- presenten diferents característiques que els han posicionat com a enclavaments estratègics pels hinterlands als quals donen servei.

Barcelona suma avui diversos factors que la fan altament competitiva. En un radi de pocs quilòmetres hi ha diferents zones logístiques, amb empreses dedicades a activitats logístiques i de distribució d’alt valor afegit, i on conflueixen tots els modes de transport: ferrocarril, carretera, aeri i marítim. Diversos serveis terrestres, ferroviaris i de short sea shipping permeten transportar qualsevol mercaderia a Europa i la Mediterrània Occidental en un termini de 24 a 48 hores. La ciutat és també l’epicentre d’una de les principals concentracions industrials europees, amb un important pes de sectors com l’automoció, el farmacèutic, el tèxtil i calçat, l’agroalimentari, l’e-commerce, etc.

El resultat és que Barcelona ofereix a les empreses locals i forànies una completa xarxa de transport i logística -les principals companyies logístiques internacionals hi han ubicat una seu- amb serveis consolidats i fiables, un alt índex d’especialització i un abast global.

Reducció de les emissions contaminants

Barcelona també té al seu favor la seva ubicació geoestratègica: les rutes marítimes amb l’Orient Llunyà tenen un transit time de 23 dies -davant dels 28 dies dels ports del nord del continent- fet que comporta un evident estalvi de combustible i permet reduir un 15% l’emissió de gasos contaminants i CO2. Conscient d’aquest factor, el Port de Barcelona ha posat en marxa diferents iniciatives, entre les quals destaca l’Ecocalculadora.

L’Ecocalculadora és una eina on line per a mesurar la petjada de carboni de les rutes utilitzades pel transport de mercaderies, tant amb el mode marítim com amb els terrestres: carretera i ferroviari. L’Ecocalculadora demostra la major o menor eficiència mediambiental de les diferents rutes –i per tant, de cada port per on passen- i de cada mode de transport. Aquesta eina permet comprovar com encaminar les mercaderies entre Àsia i Europa a través del Port de Barcelona redueix substancialment les emissions de gasos contaminants.

Diversos operadors logístics amb seu a Barcelona estan emprant aquesta eina per tal de donar a conèixer als seus clients la petjada de carboni que genera el seu transport, ajudant-los a prendre la decisió més sostenible i eficient.

La suma dels diferents factors -productivitat, eficiència, fiabilitat, sostenibilitat, serveis- destaca a Barcelona com una opció altament competitiva, especialment per a les rutes amb la Xina i l’Extrem Orient. Barcelona i els ports de la Mediterrània demanen a la CE coherència i rigor en la seva política d’inversions en la Xarxa Trans-Europea de Transport de mercaderies per assolir els dos principals objectius: el desenvolupament equilibrat i sostenible del sistema logístic i de transport de la UE; i garantir a totes les empreses europees un accés eficient, sostenible i competitiu als ports i, en conseqüència, als mercats internacionals.  

http://www.intermed-ports.org/

http://www.ferrmed.com/

http://www.portdebarcelona.cat/