Els reptes del III Pla Estratègic del Port de Barcelona :: News :: Port Barcelona
Tornar a totes les notícies

Els reptes del III Pla Estratègic del Port de Barcelona

Creixement, competitivitat i sostenibilitat. Aquests són els tres eixos sobre els quals s’articula el III Pla Estratègic del Port de Barcelona 2015-2020, que fixa els seus principals objectius pels propers anys.

El Pla manté la missió del Port definida en els dos anteriors: “contribuir a la competitivitat dels clients mitjançant la prestació de serveis eficients que responguin a les seves necessitats de transport marítim, transport terrestre i serveis logístics”. El nou Pla entoma els objectius dels dos precedents i hi incorpora les condicions actuals del comerç internacional –volatilitat dels mercats, concentracions de les empreses marítimes, reestructuració del sector del transport, etc.- que han portat a un escenari d’augment continu de la competitivitat entre els ports i entre les cadenes logístiques.

El posicionament i objectiu estratègic del Port per al període 2015-2020 és “esdevenir el principal centre de distribució euroregional a la Mediterrània en competència amb els ports del nord d’Europa”. En conseqüència, el III Pla Estratègic defineix els objectius que permetran al Port facilitar el creixement econòmic de l’entorn i ampliar la seva àrea d’influència. Aquests objectius s’especifiquen en fites concretes com són, per exemple, assolir al 2020 els 70 milions de tones anuals i els 3 milions de TEU.

Tres eixos i tretze objectius estratègics

El posicionament del Port fins al 2020 s’articula a través de tres eixos estratègics:

Creixement. Un cop executada l’ampliació, el nou pas és augmentar els tràfics. El creixement no és una finalitat en si mateixa, sinó una font de creació de riquesa en l’entorn.

Competitivitat. Per créixer, cal captar nous tràfics en àrees on el Port no és actualment la primera opció i, per tant, generar una oferta logística més eficient, atractiva i competitiva que la existent i que la dels competidors.

Sostenibilitat. L’actuació del Port ha de garantir la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats, és a dir, la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Una de les principals eines en aquest sentit és el foment de la intermodalitat.

 

Al voltant d’aquests 3 eixos es plantegen 13 objectius estratègics que es concreten en metes i indicadors que mesuraran el grau d’assoliment al final del període. Entre les diferents  metes específiques, que abasten tots els aspectes del negoci i la gestió portuària, destaquen:

 

Incrementar els tràfics estratègics fins als 1,2 milions de vehicles nous, 14 milions de tones d’hidrocarburs i 3 milions de creueristes.

Assolir un 55% de quota de mercat al nord-est interior de la península, un 20% del de Madrid i un 15% del del sud de França.

Reduir un 25% els costos de manipulació associats als contenidors i els costos portuaris d’ocupació per m2.

Disposar dels accessos viaris i ferroviaris el 2018.

Assolir el 90% de les inspeccions físiques de la Duana en menys de 17 hores.

Mantenir el lideratge en productivitat a la Mediterrània.

 

Els precedents de 1998 i 2003

El III Pla Estratègic del Port de Barcelona recull i desenvolupa les propostes i experiències dels dos anteriors. L’any 1998, per primer cop tots els professionals i empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona van adoptar un objectiu comú: situar a Barcelona com la primera plataforma logística euromediterrània, actuant com a centre intermodal i com a plataforma de distribució i aprovisionament. El II Pla Estratègic, posat en marxa cinc anys després, va desenvolupar el concepte de “port en xarxa” i l’estratègia de creixement en el hinterland.

Per a desenvolupar el nou Pla s’ha analitzat, per una banda, la situació del Port de Barcelona i la seva Comunitat Portuària, i per l’altra l’entorn econòmic i l’evolució del comerç internacional. En l’àmbit del Port, el Pla Estratègic parteix del fet què les principals infraestructures incloses en l’ampliació ja s’han completat. El Pla també reflecteix l’orientació del conjunt de la Comunitat Portuària vers les necessitats dels clients, entenent com a clients tant els operadors logístics, empreses marítimes i operadors portuaris com els carregadors i clients finals.

Es continua desenvolupant el concepte de “port en xarxa”, amb implantacions en el hinterland com són la Terminal Marítima de Zaragoza, la Terminal Intermodal Centro, i els serveis ferroviaris amb els principals mercats. El III Pla Estratègic destaca que Barcelona és l’únic port capaç de donar servei als mercats espanyol i francès alhora.

Respecte als factors externs, s’ha analitzat les tendències en economia i comerç internacional, en desenvolupament i serveis portuaris i en transport marítim, en logística global i en sostenibilitat. El redactat del Pla incorpora el concepte de global sourcing, que preveu que la producció i la distribució evolucionin cap a un mercat únic d’abast mundial, i la multipolaritat de l’economia, amb un major pes dels BRIC i de països com Mèxic i Turquia.

Com a conseqüència, s’estan produint canvis en els models de població, amb l’aparició d’una classe mitjana urbana als països emergents constituïda per consumidors diferents que reclamen productes diferents. La nova situació està comportant un creixement de les exportacions per a satisfer mercats situats a qualsevol part del món, amb una major complexitat de les cadenes logístiques.

La sostenibilitat és un factor creixent

La sostenibilitat és entesa en el III Pla Estratègic des d’una triple dimensió: econòmica, social i ambiental. Les dues primeres van juntes, ja què impliquen el desenvolupament econòmic i la generació de llocs de treball. El Port garanteix a les empreses de la seva àrea d’influència l’accés a les xarxes de comerç mundial i assumeix que la seva activitat repercuteix en el creixement i la internacionalització de Catalunya i de l’Estat espanyol.  

La sostenibilitat ambiental rep una especial atenció en el nou Pla. Un dels objectius del Port és garantir que el seu creixement futur no congestionarà el seu entorn, no generarà incidències en la mobilitat i no augmentarà les emissions de gasos contaminants. Per assolir-los cal augmentar el mode ferroviari i el SSS, solucions intermodals eficients, competitives i molt més respectuoses amb el medi ambient que el mode terrestre. En aquest sentit, i en línia amb les polítiques mediambientals i de transport de la UE, el Corredor Mediterrani esdevé una peça cabdal per a la competitivitat futura del Port i el seu creixement en els mercats continentals.

El transport per carretera, el més utilitzat, també ha de millorar la seva competitivitat incorporant solucions tecnològiques i de gestió que optimitzi el rendiment de les empreses i n’augmenti l’eficiència.

Entre les iniciatives mediambientals destaca la promoció de l’ús de fonts d’energia alternatives, especialment el gas natural liquat (GNL), per a l’activitat portuària i el transport marítim amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de l’activitat portuària en l’entorn. 

Cadenes logístiques competitives

L’increment del percentatge de quota ferroviària de contenidors fins el 20% que el III Pla Estratègic s’ha marcat pel 2020 té un vessant mediambiental però també és un dels puntals del futur del Port. Per mantenir el creixement de tràfic que s’ha marcat el Pla, el 50% de la càrrega contenitzada haurà de tenir origen o destinació fora de Catalunya. Amb el hinterland ampliat fins als 1.200 km, el Port necessitarà uns accessos i uns serveis ferroviaris competitius i eficients i de gran capacitat per donar sortida als futurs tràfics.

Finalment, el Pla aposta per oferir serveis integrats de qualitat mitjançant la creació de cadenes logístiques eficients, adaptades a les necessitats de les empreses i on s’impliquin tots els agents de l’activitat portuària (terminals, navilieres, operadors logístics, ports).

 

http://www.portdebarcelona.cat/