Els ports, impulsors del nou model econòmic :: News :: Port Barcelona
Tornar a totes les notícies

Els ports, impulsors del nou model econòmic

“Els ports es convertiran en uns dels impulsors del canvi de model econòmic que s'està produint a moltes ciutats, participant més activament en tots els sectors i implicant-se en la transició cap a l'economia circular i el creixement sostenible...".

Aquesta afirmació la va realitzar Peter de Langen durant el keynote speech de la 2a edició de la ChainPORT Academy, organitzada per la xarxa internacional de smart ports del mateix nom i que s’ha celebrat recentment en el Port de Barcelona. Sota el títol Innovation for the ports of the future. Cruise, sustainability and IT, l'objectiu d'aquesta trobada va ser oferir un marc d'intercanvi de coneixement i de formació avançada, així com accés a una xarxa internacional i multidisciplinària de professionals.

Cada una de les tres jornades es va centrar en una temàtica –Innovació i Medi Ambient, Smart Port i Creuers- i va incloure conferències d'experts internacionals, col·loquis, sessions pràctiques i visites a instal·lacions d'interès en el mateix Port de Barcelona.

Durant l'esdeveniment, entrevistem al professor universitari i consultor Peter de Langen per conèixer la seva anàlisi de l'evolució dels ports i el negoci portuari i marítim i quina és la seva visió sobre aquest sector a mitjà i llarg termini. De Langen es va doctorar en l'Erasmus University de Rotterdam, va treballar en el departament de Corporació Estratègica del Port de Rotterdam i ha participat activament en diferents projectes de desenvolupament estratègic a diversos ports europeus i sud-americans.

Peter de Langen va iniciar la seva conferència exposant el procés de transformació que estan experimentant els principals ports a tot el món, portant-los a convertir-se en ecosistemes en els quals totes les companyies obtenen beneficis pel simple fet de trobar-se dins d'ells. Aquesta evolució, en la mesura que incorpora la innovació i el desenvolupament del seu entorn, està portant als ports a convertir-se, de forma creixent, en elements actius de la denominada economia circular, el nou model econòmic basat en la sostenibilitat econòmica, mediambiental i social que està començant a desenvolupar-se a les ciutats més avançades del món.

Segons de Langen, l'ecosistema portuari ha d'incorporar quatre elements: hub de transport que, a part del marítim, integra tots els modes de transport; complex industrial, que dona servei a les necessitats de matèries primeres de l'entorn i facilita instal·lacions per a la captació de tràfics internacionals; hub logístic, amb oferta de serveis de valor afegit; i una àrea per al turisme i el lleure i també amb oficines, amb serveis per al tràfic de creuers i de passatgers.

 

 

 

El transport marítim internacional està canviant constantment, amb un procés de fusió de les grans navilieres i, per tant, de concentració dels centres de decisió. Segons la seva opinió, s'estan adaptant amb èxit els ports a aquesta situació d'incertesa permanent?

 

La indústria marítima està en plena evolució i el negoci marítim s'està adaptant als constants canvis de l'economia global. Aquests canvis es mantindran en el temps i són, en molts casos, profunds: ja res no serà com abans.

En conseqüència, els gestors dels ports han d'estar molt atents per aconseguir adaptar-se amb èxit a aquests canvis. A partir d'ara, els plans de desenvolupament portuari s'hauran de dissenyar coordinadament amb els clústers industrials, logístics i turístics ja que la seva activitat s'imbricarà cada cop més amb la portuària.

Jo crec que els ports es convertiran en uns dels impulsors del canvi de model econòmic que s'està produint a moltes ciutats, participant més activament en tots els sectors i implicant-se en la transició cap a l'economia circular i el creixement sostenible.

Històricament, el hub de transport ocupava el percentatge majoritari d’espai als ports i la seva gestió determinava el desenvolupament de la resta d'elements de l'ecosistema portuari. Estem veient ja avui en alguns enclavaments del nord d'Europa com el pes del hub de transport tendeix a equilibrar-se respecte del logístic, l'industrial i el turístic i de lleure.

 

Com es produirà aquesta transició?

 

La peça fonamental per a aquest canvi és la governança. El land lord portuari ha de ser capaç de donar una resposta adequada a les necessitats dels clients, els usuaris i l'organització. Aquesta governança ha d'estar en mans d'institucions amb caràcter comercial i amb una visió clara de com ha de ser el port a mitjà i llarg termini. Institucions que jo defineixo com Port Development Companies.

 

En què es diferencia el model de Port Development Company davant el de Port Authority?

 

Per a mi, una Port Development Company ha de tenir la missió de desenvolupar l'ecosistema portuari, la qual cosa significa que ha de ser capaç de gestionar l'espai físic però també d’actuar amb una visió més àmplia, col·laborant i avançant-se a les necessitats del seu rerepaís. Les autoritats portuàries, i els ens de gestió similars que han funcionat -normalment amb èxit- fins ara, han gestionat els espais físics sense processos avançats de business development.

Encara avui es valora el bon funcionament d'un port pel volum de tones i contenidors que manipula. Crec que aquest model ha de canviar per adaptar-se als canvis que s'estan produint en l'economia i en la societat a tot el món.

 

Quines altres característiques ha de tenir una Port Development Company?

 

Com he dit, si els ports són uns dels principals actors del canvi de model econòmic s'hauran de dotar de les eines necessàries. Un exemple d'això serà que les Port Development Companies es dedicaran activament a captar talent per incorporar noves solucions tecnològiques al seu model de gestió. Els ports s'aliaran amb universitats i centres educatius i atrauran start-up i empreses basades en la innovació i la tecnologia aplicades al negoci marítim i portuari.

Així mateix, es dedicaran molt activament a comunicar la seva visió del canvi i la seva aposta per la innovació entre els seus diferents públics: clients i usuaris, operadors logístics, navilieres, etc., però també entre el seu entorn industrial i social amb l'objectiu que tots ells es converteixin en partners i companys de viatge en aquesta transició.

I també impulsaran un canvi intern en les seves organitzacions, amb un model de gestió portuària basat en criteris estrictament comercials i orientats a l'eficiència, la sostenibilitat, la rendibilitat i, per descomptat, la supervivència de la infraestructura.

 

Han de ser organismes públics o privats?

 

Quan l'equip gestor prioritza els criteris comercials i orientats a la innovació i a l'eficiència, la titularitat pública o privada d'un port passa a ser poc rellevant. Hi ha raons convincents per defensar la titularitat pública dels ports, però sempre que aquest model no impedeixi una gestió clarament comercial.

 

Com es produirà aquest canvi i qui hi estarà involucrat?

 

El canvi ha d'involucrar tots els actors del negoci portuari perquè finalitzi amb èxit. Això és important perquè crec que hi ha sectors, com el dels freight forwarders, que han d'adaptar el seu actual model de gestió.

Algunes empreses del sector marítim i portuari estan en perill d'extinció però d'altres estan evolucionant amb èxit. Dient això no vull ser catastrofista: hi ha empreses que continuen mantenint una manera de treballar que pot semblar conservadora, però que és un model de negoci competitiu. Es tracta, per exemple, d'empreses de transport molt enfocades a operational excellence que donen resposta a les demandes del mercat.

Soc molt optimista respecte al conjunt del sector. Hi ha empreses proveïdores de serveis logístics, com és el cas de Kuehne Nagel, per exemple, que estan creixent de forma notable perquè han desenvolupat serveis que aporten valor als seus clients.

 

Quins ports han iniciat aquest canvi?

 

Tenim alguns exemples de ports que estan fent aquesta transició amb èxit: Rotterdam, que està apostant per impulsar una transició energètica que redueixi la seva dependència dels combustibles fòssils i les seves emissions, n’és un d'ells. Actualment el Port de Rotterdam està treballant en la generació de calor amb els recursos propis i del seu entorn immediat, la qual cosa suposa una ruptura radical amb el concepte clàssic d'activitat portuària.

He de dir que el Port de Barcelona també està treballant seriosament per reduir les seves emissions contaminants i convertir-se en un port sostenible. Barcelona s'ha avançat a la resta de ports del seu entorn amb iniciatives en àmbits com les solucions telemàtiques, les Zones d'Activitats Logístiques, les terminals marítimes interiors, etc.

 

Quines altres iniciatives ha d'emprendre el Port de Barcelona per a realitzar aquest canvi?

 

Jo crec que el Port de Barcelona és un bon exemple de transició cap a una Port Development Company. L'ecosistema portuari es beneficia d'estar situat en una ciutat altament innovadora i amb capacitat d’atreure start-up i empreses capdavanteres.

Ara és quan el Port de Barcelona ha de basar el seu creixement en solucions tecnològiques que aprofitin l'enorme potencial del seu entorn. Crec que el port ha comprès la importància de realitzar aquest canvi de model i per això està impulsant iniciatives com el Port Challenge Barcelona, el Port Innova-Barcelona Port Hackaton o el programa Forma't al Port, que persegueixen apropar el port a l'àmbit docent alhora que aposta per la captació de talent i la innovació.

Els ports han d'assumir el paper d'incubadores d'empreses, facilitar els camps de proves i tutelar aquestes proves, donar difusió als projectes, etc.

 

Però la seva idea de Port Development Company implica a tot el negoci portuari....

 

Evidentment, aquest canvi que està realitzant el Port de Barcelona s'ha d'estendre també a tota la seva Comunitat Portuària perquè pugui culminar-se amb èxit. Barcelona, un port amb els comptes sanejats i sòlids i amb capacitat per a invertir en tecnologia i innovació, ha de ser capaç d'implicar activament a tot el seu entorn portuari i industrial en aquesta visió. Necessita que tota la Comunitat Portuària interioritzi aquesta mirada oberta i aquesta disposició al canvi, la qual cosa facilitarà la seva capacitat d'anticipació als reptes que imposa la globalització.

 

Com repercutiran aquests canvis en el seu hinterland?

 

La meva pregunta aquí és si Barcelona ja ha assumit que és un port metropolità. L'activitat industrial del seu rerepaís està evolucionant ràpidament i el port ha de saber adaptar-se a aquesta evolució: ha de deixar de prioritzar el volum de tràfic i involucrar-se en l'economia i en les necessitats de la societat del seu entorn.

El Port de Barcelona ha obtingut grans èxits en alguns dels seus projectes al hinterland. Un bon exemple és la seva aposta per Aragó, on ha creat una plataforma de serveis multimodals, la Terminal Marítima de Saragossa, que ha donat uns resultats excel·lents. Però, segons la meva opinió, aquest cas d'èxit no pot convertir-se en el model de referència per aplicar a tots els mercats. Cada projecte al hinterland ha de tenir un desenvolupament específic que s'adapti a la mida del mercat, a les seves especificitats i a les seves necessitats actuals i futures.

 

Quin rol jugaran els ports dins de 30 o 50 anys?

 

Aquesta és la gran pregunta!

Com ja he dit, fins avui els ports han mesurat el seu èxit pel tràfic. Un port obté els seus ingressos del tràfic que passa pels seus molls i, per tant, la seva primera preocupació ha estat procurar incrementar aquests tràfics. Els gestors han de superar aquesta manera de treballar i tenir una visió més àmplia de com desenvolupar el seu ecosistema portuari.

 

Encara avui hi ha ports que faciliten que s'instal·lin fàbriques basades en els combustibles fòssils als seus recintes. Instal·lar una fàbrica en un port li assegurarà en un primer moment la captació de molt tràfic, però a mitjà i llarg termini aquest port es convertirà en un iceberg flotant cap a l'estiu.

 

Hi ha determinats ports amb un destacat component industrial, dedicats a donar servei a activitats econòmiques que podem denominar “madures”, que a llarg termini tindran un futur difícil i es veuran abocats a canviar o simplement a tancar.

 

En conseqüència, els ports han de començar a treballar i realitzar inversions pensant en la sostenibilitat de tot el seu rerepaís, sostenibilitat mediambiental, econòmica i social, perquè la resta d'actors de l'economia circular apostin per treballar amb ells.